Una llúdriga. LIFE Limnopirineus
Medi Ambient

Presència de llúdriga a més de la meitat de les comarques de Girona

Segons l’últim mostreig, hi ha llúdriga al 80% de la conca del Fluvià i la Tordera i aproximadament del 60% del Ter i Muga

Que augmenti la presència d’aquest animal és sinònim de bona qualitat d’aigua

20 anys després de la seva reintroducció, la llúdriga ja és present en més de la meitat de les comarques de Girona. Segons l’últim ‘sondeig nacional’ difós per la Generalitat, és present al 65% de la conca de la Muga, el 80% de la del Fluvià, al 60% de la del Ter i al 80% de la Tordera.

Una llúdriga. LIFE Limnopirineus
Una llúdriga. LIFE Limnopirineus

L’estudi (fet entre 2014 i 2016) ha dividit el territori català en 344 quadrícules de 10 kms per 10 kms, s’hi han fet 739 mostrejos i, segons l’administració catalana, al 56% de les zones de mostreig de les comarques de Girona s’hi ha detectat la presència de la llúdriga.

És la segona zona de catalunya on més rastre d’aquest animal s’ha trobat per darrera de Lleida (70%) i molt clarament per davant de Tarragona (30%) i Barcelona (34%).

En l’anterior mostreig, entre 2004 i 2006, la llúdriga apareixia al 45% de les zones ‘pentinades’. En els 2 primers (84-85 i 94-96) en cap cas es va arribar ni al 4%. I és que es venia de la quasi desaparició d’aquest animal degut als excessos que hi va haver durant el ‘desarrollisme’, amb contaminació d’aigües, abocaments incontrolats, ús sense mesura d’aigua per a consum humà, reg, indústria o fabricar electricitat.

L’any 95, però, se’n van reintroduir exemplars a les conques de la Muga i el Fluvià i això va afavorir la seva expansió no només a les comarques de Girona. Segons la Generalitat, alguns especíments del Llobregat i el Besos poden també tenir ‘dni’ gironí perquè són animals que poden recórrer molts quilòmetres. El 2002, a més, es va aprovar el pla de conservació de la llúdriga.

Que hi hagi llúdriga vol dir moltes coses. D’entrada, que la qualitat de l’aigua dels nostres rius ha millorat però, també, que troba llocs on refugiar-se com els boscos de ribera. Un dels artífex de la seva reintroducció, l’exdirector del PN dels Aiguamolls de l’Empordà, Jordi Sargatal, recorda que la llúdriga és un “superdepredador” que garanteix “la bona salut de l’ecosistema” eliminant “animals malalts o que tenen tares genètiques”.

Per conques, la del Fluvià i la de la Tordera és allà on s’ha trobat llúdriga en més zones de mostreig; aproximadament el 80%. Al Ter el percentatge baixa fins al 60% i a la Muga és un pèl superior. També se n’ha detectat al Riudaura. El riu català amb més presència de llúdriga és la Garona.

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s