Allò d’anar a posar benzina a una gasolinera de marca reconeguda cada cop és menys habitual a les comarques de Girona. Resulta que el 23% de les estacions de servei que hi ha ja no estan sota paraigües reconeixibles com els de Repsol, Cepsa, BP o Shell i un 10%, directament, són gasolineres que pertanyen a algun supermercat.
De les 240 estacions de servei registrades, només 150 pertanyen a una marca amb implantació més lluny de la nostra demarcació. Hi ha un petit percentatge que són grups d’abast local o comarcal (com la Petrem) però, la resta -una cinquantena llarga- són estacions de servei lligades a un municipi o una carretera amb noms com Enco Sant Jordi, el Poste de Mata, Regencós Oil, Cervià Olil, Empúries Oils, Rabell, etc.
També hi ha les vinculades a un supermercat, que ofereixen preus més barats que encara es poden rebaixar més amb targeta client. Aquest últim grup, el de les gasolineres de súper, ja representa un 10% del total. Concretament, n’hi ha 22 a les comarques de Girona i, d’aquestes, Esclat, amb 12 punts de submnistrament, s’emporta de la palma. De fet, la xarxa de gasolineres Esclat és la quarta amb més punts darrera les ‘tradicionals’ Repsol (63), Galp (24), Cepsa (23). També en té 12 BP.
El president del grem d’estacions de servei de Catalunya, Xavier Prats, diu que tots aquests punts ‘sense marca’ ofereixen un combustible que compleix amb els mínims que fixa l’administració (eliminant aquell mite que circula que diu que és benzina amb aigua, per exemple) però sí que diu que és un combustible que no disposa dels aditius que les marques van introduïnt per millorar el comportament del cotxe.
Prats diu que és difícil competir amb gent “externa al negoci” que pot utilitzar el preu com a reclam, com els supermercats. De tota manera, no s’oposen a la gasolina low-cost però sí que acusen l’administració de fer servir dues vares de medir, sobretot, amb el que ells anomenen “punts d’assortiment sense personal”. Segons Prats, “no els exigeixen uns estàndards de seguretat i uns criteris que sí que ens exigeixen a la resta, als que ens reclamen personal, serveis adaptats, etc”.
Segons Prats “Aragó ja ha creat una llei perquè hi hagi com a mínim una persona al punt de subministrament i també ho ha fet Balears, Andalusia i Castella la Manxa però aquí no notem que l’administració catalana sigui sensible”. Per Prats, aquests punts desatesos “no tenen seguretat”. “Per exemple -es pregunta- què passaria si hi ha un incendi o un vessament? A qui reclames si tens un problema?”.
El cert és que, des del punt de vista del client, mirar on omples el dipòsit pot suposar uns 6 € més o uns 6 € menys.
Girona A cop de post 