El SEMEGA tindrà granja experimental nova per seguir ‘parint’ nous Messis

Messi, a punt de pujar al camió. SEMEGA

El Semega tindrà granja experimental nova. La Diputació de Girona, l’IRTA i la cooperativa Llet Nostra invertiran 1 milió d’euros per construir una nova instal·lació equipada amb l’última tecnologia a l’espai que l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries, de la Generalitat) té a Monells. Les obres hauran d’estar acabades d’aquí a dos anys.

El Semega és un organisme depenent de la Diputació que és punter en el camp de la millora de la quantitat i la qualitat de la llet i també en investigació genètica. Un dels seus últims èxits ha estat el toro Messi, un toro genotipat que, amb només un any de vida i unes excel·lents credencials, ha estat seleccionat per començar a inseminar vaques al País Basc.

Tot això s’ha fet en una granja experimental que aviat farà 50 anys. Els seus responsables feia temps que advertien que s’havia quedat petita i obsoleta i, finalment, han aconseguit que els facin cas. En aquest article del mes de setembre del 2011, el director del Semega, Xavier Carré, detallava les mancances.

La nova instal·lació, que costarà 1 milió d’euros, estarà als terrenys que l’IRTA té a Monells i aquest organisme en pagarà la meitat (500.000 €) mitjançant un fons Feder de la Unió Europea. L’altre mig milió sortirà de la Diputació i patrocinadors privats com Llet Nostra, que hi aportarà 180.000 euros. Són diners que la Diputació no hi haurà de posar i que confia ampliar amb l’entrada de nous privats, segons el vicepresident de la Diputació, Miquel Calm.

No és l’única inversió destinada al Semega que sortirà de la Diputació. També s’ha aprovat per unanimitat destinar 900.000 euros en 5 anys al manteniment del Semega (2015-2019) i 250.000 més per fer el manteniment de les instal·lacions de l’IRTA a Monells (2015-2019). Més a llarg termini (entre 2020 i 2044), s’ha previst invertir 1.250.000 euros més per a la conservació de les noves instal·lacions que es construiran.

Actualment, el 34% del sector lleter català (278 granges) es concentra a les comarques de Girona i la producció de llet equival al 37% (236.000 tones).

Llet Nostra reclama el dret a vendre a França

Xavier Tubert (esquerra) i Joan Pijoan (dreta) aquest matí. Foto: R.M.

Llet Nostra, la marca líder del mercat català, reclama el seu dret a vendre a la resta d’Europa i, en primer lloc, a la Catalunya Nord. Denuncia el bloqueig que exerceix França i demana a l’administració que es posi al seu costat per fer-ho saltar. Llet Nostra va tancar el 2013 amb una facturació de 23 milions d’euros i té una quota de mercat de l’11%.

La marca envasa llet de dues cooperatives de Lleida (Cadí i Lletera de Mollerussa) i quatre de Girona (Lletera de Campllong, Ramaders del Baix Empordà, Agropecuària de Vallfogona del Ripollès i Grup Lleter de Banyoles), que formen Lleters de Catalunya. Són 215 granges familiars que representen el 30% d’aquest sector a Catalunya i el 25% de la producció. El 2013, la facturació va ser un 1’25% superior a la de 2012 i va fregar els 23 milions d’euros.

La meitat de la llet que produeixen va als brics de la marca -gairebé 31’6 milions de litres- i la resta es destina a altres marques, a marques blanques, a petits productors i, des del 2011, a nous productes com flams, iogurts o postres.

Però, malgrat tot, encara tenen producció per seguir creixent i estan convençuts que a la Catalunya Nord hi ha un mercat que només el bloqueig francès -que considera estratègic el sector alimentari- impedeix atacar.

Xavier Tubert, president de Llet Nostra, diu que demanaran a l’administració que els ajudi a superar una situació de desavantatge que tard o d’hora s’ha d’acabar: “hi ha hagut una mala gestió política que ha impedit que el que es produeix aquí vagi a Europa; hi ha poders fàctics que impedeixen entrar a França però això es trencarà algun dia i nosaltres mirem al nord i ja hem tingut contactes amb gent que ens és afina”.

Tubert adverteix que, a més, “aquí (Catalunya Nord) no n’hi ha de llet, és a partir de Toulouse i tota aquesta àrea d’influència catalana potser ens serien més afins a nosaltres” que a la pròpia llet francesa.

Ara mateix, Llet Nostra lidera les vendes a Catalunya amb una quota de mercat de l’11’18%, segons la consultora Nielsen i ha multiplicat per 9 el volum de llet que comercialitza en només 10 anys de vida.

El preisdent de Lleters de Catalunya,  Joan Pijoan, destaca la solidesa d’una estructura en la que a cada cooperativista se li paga el mateix (el preu de mercat, que ronda els 30 cts) i se li dóna el suport tècnic que necessita (els beneficis es canalitzen per aquí). També considera fonamental l’aposta perquè el bric tingui un preu mig que oscil·la poc. Això, adverteix, dóna una garantia d’ingressos que aporta molta estabilitat a explotacions que, bàsicament, són familiars.

Tubert creu que l’èxit de la marca es sustenta en un “molt bon producte” que els permet competir fins i tot en un escenari com l’actual, on la marca blanca de les cadenes de supermercats (ja fa temps que es denuncia que França intenta enfonsar el sector lleter d’aquí venent per sota de cost) competeix als mateixos lineals a preus molt per sota. També creu que el consumidor ha entès que darrera d’aquell bric hi ha gent del territori.

L’envasadora de la marca és a Vic i l’empresa ha descartat tenir una segona seu a Bescanó perquè considera que, si la necessités, seria millor comprar-ne o llogar-ne alguna de les que han tancat aquests últims anys.

La Fageda d’en Jordà: silenci, es passeja

Recuperar el silenci a la Fageda d’en Jordà. És l’objectiu que s’ha fixat la direcció del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa perquè l’espai recuperi part de l’essència que va captar i inmortalizar en el seu dia el poeta Joan Maragall. Ara mateix, en moments de màxima afluència, el silenci és un valor que els visitants no poden disfrutar.

Foto de Ferran Cerdans Serra

Deia Joan Maragall que la Fageda era un lloc on el caminant, quan s’aturava, no sentia res, podia oblidar-se del món i no feia cap esforç per deixar de ser presoner del silenci i la verdor. Si ara Joan Maragall passegés per aquest lloc emblemàtic del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, posem per cas, un cap de setmana de tardor, trobaria a faltar aquest valor que la direcció del parc vol recuperar.

El seu director, Xavier Puig, diu que, evidentment, “ningú prohibirà parlar” a la Fageda o “obligarà a parlar baix” però sí que es posarà en marxa una campanya informativa “a la web i a les xarxes socials” i es posaran senyals perquè el visitant, com a mínim, ho tingui en compte. És imprescindible, creu Puig, per recuperar aquest “valor immaterial” d’un espai, per moments, sobrefreqüentat.

Puig diu que aquest és un dels objectius fixats en la Carta Europea de Turisme Sostenible així com la implantació d’un sistema de busos llançadera des d’Olot i Santa Pau per evitar una afluència tan massiva de cotxes. El primer cribratge de vehicles ja es va produir quan la direcció va decidir cobrar per permetre aparcar.

Torroella confia en la Unió Europea per recuperar la Pletera

Un altre petit pas per recuperar l’espai que ara ocupa la fallida urbanització de La Pletera a primera línia de mar entre l’Estartit i la desembocadura del Ter. L’Estat (mitjançant una fundació) ha donat llum verd a l’Ajuntament perquè demani finançament europeu per afrontar aquesta operació valorada en més de dos milions i mig d’euros. Amb un projecte fet a mitges amb la UdG, Torroella confia aconseguir de Brusel·les el 75% del finançament. No és res empíric, encara, però podria constituir una peça important en el gran trencaclosques que s’haurà de completar per poder enterrar d’una vegada per totes aquest monument a la fal·lera constructiva desfermada d’èpoques passades. Espero poder-ho veure.

La Pletera és un cadàver urbanístic que aviat farà 30 anys i que diferents consistoris han lluitat per esborrar del mapa sense aconseguir-ho. L’actual ho intenta mitjançant un projecte fet a mitges amb la Universitat de Girona (per la Càtedra d’Escosistemes Litorals de la UdG que coordina Xavier Quintanas) i que té l’aval de la Fundación Biodiversidad, que està adscrita al Ministerio d’Agricultura. Això permet Torroella presentar-se amb moltes garanties a la convocatòria dels projectes europeus Life amb l’aval de l’Estat i aconseguir el 75% dels 2’6 milions d’euros que costa tot plegat: esmicolar els carrers i passejos fets i deixats estar a pocs metres de la platja enmig d’uns ecosistemes litorals situats a dins del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter.

Rodalies turístic entre Figueres, Colera, Llançà i Portbou

Figueres, Portbou, Llançà i Colera posaran en marxa aquest estiu el SunRail, un enllaç ferroviari entre aquestes poblacions per lligar la seva oferta comercial, cultural i la platja. Funcionarà els mesos de juliol i agost. És només una de les potes d’una aposta per donar valor als atractius d’aquest gran racó de la Costa Brava. Un dels nous atractius de la zona serà el Solaris, un dels pocs barcos del món que funciona exclusivament amb energia solar i que tindrà la base d’operacions a Portbou.

El SunRail serà un tren que anirà logotipat de manera diferent, que tindrà dues freqüències d’anada i tornada al matí i a la tarda i que es convertirà en una mena de rodalies entre Figueres, Llançà, Colera i Portbou.

El regidor de turisme de Portbou, Xavier Barranco, diu que ja han arribat a un acord amb Rodalies de Catalunya i el Consell Comarcal i que falten només alguns serrells per concretar. Estan dissenyant un abonament que, a part de viatjar, també permeti a l’usuari tenir descomptes en botigues i museus dels diferents pobles.

Segons Barranco, es tracta de facilitar la mobilitat dels estiuejants per aprofitar tot el potencial de cada població; cultura, comerç i platja. Ha posat un exemple: “empapar-se de Benjamin a Portbou, dinar arran de platja a Llançà, fer KayaK a Colera i acabar visitant algun dels museus de la ciutat de Figueres sense haver d’agafar el cotxe”.

Als tradicionals atractius de la zona se n’hi suma un altre, aquest estiu. Es tracta de la presència d’un dels pocs barcos del món que funciona exclusivament amb energia solar, el Solaris.

És el buc insignia d’una organització sense ànim de lucre (www.delphineaux.org) que es dedica a l’avistament de cetacis, a promoure campanyes per a la seva conservació i que tindrà la base d’operacions a Portbou.

Solaris

El vaixell, de 8’5 metres d’eslòra, va ser construït a Suïssa, va equipat amb un motor de 8 Kw alimentat amb 5 m2 de panells solars ubicats al sostre de la cabina que li permeten navegar durant 9 hores. Calculen els seus responsables que en els seus 25 anys de vida útil hauran estalviat uns 100.000 litres de gasoil. Pot navegar a un màxim de 6 milles de la costa, navegar a 6 nusos de velocitat (uns 10 quilòmetres per hora), fins i tot en condicions de mal temps, i en complet silenci. Va equipat amb un dispositiu, l’Aquascope, que permet veure el fons del mar sense ficar-se a l’aigua.