ADN gironí

El bescanoní Albert Vivancos es va convertir aquest diumenge en el dissetè jugador nascut a les comarques de Girona que ha debutat a Segona Divisió amb el Girona FC. A la llista hi ha jugadors de pas efímer, testimonial, com Serramitja, Jordi Masó o Fran; jugadors consolidats a la categoria com Jose, Matamala o Dorca; altres als que el Girona ha suposat un primer pas per arribar a Primera, com l’estartidenc Jordi Xumetra, o elements que, abans de posar els peus a Segona es van estrenar a Primera com l’ex Barça Jorquera o l’ex Espanyol ‘Coro’ però que van tastar la categoria vestits amb la samarreta blanc i vermella. Fem memòria.

Jose Martínez (Girona 10/6/1983) 156 partits (gairebé tots titulars) entre la temporada 2008/2009 i la 2012/2013. L’home dels “peus quadrats” va ser una institució a la banda dreta, fos qui fos l’entrenador, i un dels que serà recordat per haver format part de l’equip que va acariciar l’ascens a Primera. El seu únic gol el va fer la temporada passada, just abans de fer les maletes cap a Xipre.

Albert Dorca

Albert Dorca (Olot 23/12/1982) 152 partits (titular indiscutible) entre la temporada 2008/2009 i la 2011/2012. A l’equip des de Tercera, va decidir anar a provar fortuna al Racing de Santander i les coses no li van anar bé. Ara torna a aixecar el cap al Múrcia. Integrant del doble pivot al costat de Matamala que va marcar el caràcter d’aquell equip que s’obria pas a la categoria a les ordres de Raül Agné. Va marcar 4 golassos.

Chechu Flores (Sarrià de Ter 19/4/1982) 82 partits entre la temporada 2008/2009 i la 2010-2011. També és dels que era a l’equip a Tercera Divisió i fa tres cursos va decidir fer les maletes a Tenerife, equip amb el que ha tornat a la divisió de plata. Jugador discontinu, maltractat per les lesions però talentós com pocs. Va fer 9 gols.

Jordi Matamala (Vilobí 18/5/1976) 80 partits en dues etapes. Entre la temporada 2008/2009 i la 2009/2010 en va jugar 73 i ara torna a ser un indiscutible amb 37 anys. Què dir de Matamala que no sapigueu? Agné va dir d’ell que havia jugat massa temps en camps que no estaven a la seva alçada. Fixa la posició, capta la temperatura del partit com pocs, s’adapta a la situació i és un exemple al vestuari. I té corda. Entre les temporades 2010-2011 i la 2012-2013 també va fer-se amb la titularitat al Recreativo de Huelva. 4 gols.

Jordi Xumetra

Jordi Xumetra (L’Estartit 24/10/1985). 75 partits en dos cursos, el 2008/2009 i el 2009/2010. La bala de l’Estartit va començar sent un jugador revulsiu (la primera temporada quasi sempre va sortir de banqueta) però s’ha anat fent de la categoria d’una manera espectacular. Va ser dels primers que va voler buscar els seus límits volant del niu i va acabar sent un ídol en una plaça complicada com és Elche, amb el que va obtenir l’ascens. Ara està disfrutant la Primera vestit amb la samarreta blaugrana del Levante. És la demostració palpable de què l’espècie evoluciona. 3 gols vestit de blanc i vermell.

Albert Serra (Banyoles 6/10/1978). 56 partits en dues temporades, la 2008-2009 i la 2010-2011. Jugador intel·ligent dins i fora del camp. A dins, es va convertir en un valor segur i estable i tot i no ser, aparentment, el millor candidat a la titularitat, sempre va acabar acumulant molts minuts. A fora, és dels que va tenir clar que no tot s’acaba al futbol. Va formar part del Levante que va aconseguir l’ascens a Primera la temporada 2009/2010 en la seva única experiència fora de Catalunya. Ara aporta experiència a l’Olot, a Segona B, categoria en la que també va jugar més de 150 partits amb el Figueres. Va fer 6 gols amb la samarreta del Girona.

Ferran Corominas (Girona 5/1/1983). Va disputar 40 partits en una sola temporada, la 2011/2012. Va arribar al Girona sent un jugador consolidat a Primera (165 partits amb l’Espanyol i 6 amb l’Osasuna) però amb un repte no menor; cobrir el buit que havia deixat el serbi Ranko Despotovic a la davantera. A Segona es va destapar com el golejador que mai havia estat i als 18 gols que va marcar de blanc i vermell en van seguir 12 amb la samarreta de l’Elche, amb el que ara ha tornat a Primera.

Albert Jorquera

Albert Jorquera (Bescanó 3/3/1979) 33 partits disputats la temporada 2009/2010. Va aterrar a Girona amb dues Champions al palmarès però tenint ben apreses les mides de la banqueta del Barça i també va arribar per superar un repte complicat; fer oblidar l’ídol caigut Rafa Ponzo. Després d’uns inicis difícils, Toni Jiménez li va treure el rovell acumulat i va acabar guanyant punts per l’equip. Però es va retirar en acabar la temporada, diuen, tip de futbol. Sempre recordaré aquell penal aturat a Vallecas al minut 2 que va fer possible un 0-3 magnífic i aquella nit en observació a Salamanca després de quedar noquejat a la gespa de l’Helmántico. Sí, aquella tarda que Kiko Ratón va demostrar que el futbol va perdre un gran porter.

Eloi Amagat (Girona 21/5/1985) Porta 26 partits entre aquesta temporada i l’anterior, 2012-2013. Va jugar amb l’equip a Segona B però li va costar trobar la porta del Montilivi de plata. Després d’un any molt bo a Llagostera, Rubi li va donar la oportunitat. Minut a minut, va convertint-se en un jugador de la categoria.

David Juncà

David Juncà (Riumors 16/11/1993) 23 partits entre la temporada 2011/2012, la passada i l’actual. Encara no té 20 anys i si res no es torça, podria ser l’amo de la banda esquerra.

Jaume Duran (Girona 26/3/1984). 11 partits la temporada del retorn, la 2008-2009. Les lesions li van impedir demostrar més però sempre quedarà en la història del club com el jugador que va fer el primer gol que va donar la primera victòria, un mes d’agost del 2008 a Balaídos. I acabava d’arribar a l’equip feia pocs dies.

Jaume Durán

Pere Pons (Sant Martí Vell 20/2/1993). 10 partits entre la temporada passada i l’actual. Sempre que ha jugat, ha complert, però encara no ha tingut prou continuitat per saber si quallarà o no.

Carles Mas

Carles Mas (Banyoles 27/2/1993). 7 partits, tots complerts. Va debutar la temporada passada contra el Castilla i aquest any les lesions de jugadors importants com Chus Herrero li han obert les portes de la titularitat. S’està adaptant molt bé a la categoria i si les lesions el respecten, pot ser un jugador de recorregut. 

Fran Pérez (Girona 10/2/1992). Va jugar 25 minuts en dues aparicions la temporada 2009/2010, contra el Rayo Vallecano a casa i contra el Cartagena a fora.

Marc Serramitja (La Cellera 4/8/1990). Va disputar 53 minuts de l’última jornada de la temporada 2008/2009 a Huesca, en aquell Girona que dirigia Miquel Olmo després que el director esportiu, Javi Salamero, hagués fet fora Raül Agné, hagués guanyat un parell de partits i se n’hagués tornat als despatxos amb la categoria salvada. Després de passar pel Llagostera, ara no té equip.

Jordi Masó

Jordi Masó (Fontcoberta 19/9/1992). Els seus 10 primers minuts de glòria amb la samarreta del Girona els va disputar la jornada 33 de la temporada 2009/2010 en un Girona 0 Levante 4 i l’any següent va tastar 20 minuts més, ja amb la samarreta del Barça B a Vallecas, en l’últim partit de la temporada.

Albert Vivancos (Bescanó 2/2/1994). Va tenir 9 minuts de glòria rellevant Richy al trivot aquest cap de setmana al Nuevo Arcángel de Còrdova. Durant la pretemporada va causar molt bona impressió al pivot.

Amargant i Rincón confirmen els presumptes abusos de Torramadé a Amador que neguen polítics de CiU

JM.Amargant

Es preveia que hi hauria detalls no revelats fins ara però potser no fins aquest punt. El cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, i l’ex assessor d’Unió, Fidel Rincón, han explicat al jutge tota la seva veritat sobre el cas Torramadé; el suposat assetjament sexual a l’ex assessora d’Unió, Minerva Amador, durant un sopar de partit. Han aportat les versions que, segons ells, els van explicar alguns dels assistents al sopar, persones que després han negat els fets davant del jutge. Tant Rincón com Amargant, han detallat que hi va haver tocaments a altres dones i que Torramadé va dir “maricón” al candidat Santi Vila. El cas té una altra derivada, la suposada extorsió d’Amador a Torramadé, que es veurà més endavant.

Fidel Rincón ha estat el primer que ha declarat i ha aportat la versió que, diu, li va explicar la presumpta assetjada, Minerva Amador. “Em va explicar amb detall els tocaments a l’entrecuix i al pit, acompanyats de promeses de millora a la llista de Salt”, ha relatat, i ha afegit que “també havia vist com feia tocaments a la Fanny Carabellido (regidora a Salt) i que tot això passa després d’una entrada eufòrica de Jaume (Torramadé) on demana vi”.

Rincón ha explicat que, en un moment donat, “surten a fumar i quan tornen, Torramadé es reubica convenientment entre Fanny i Minerva”. Segons aquest ex assessor d’Unió, poc després de saber del cas, el regidor de Salt i director de la Casa de Cultura, Robert Fàbregas, el crida al seu despatx i li explica “fil per randa tots els tocaments i afegeix que Xavier Soy (vicerpesident de la Diputació i alcalde de Bescanó) anava radiant com si fos un partit… ara li toca un pit, ara…” però Fàbregas (que va portar Amador a casa el dia del sopar) li hauria deixat clar que “no dirà la veritat perquè té por a Torramadé”. Aquest ex assessor d’Unió ha demanat un acarament amb el regidor.

Davant del jutge, Rincón hauria dit que “si Torramadé li hagués demanat disculpes, ella (Minerva Amador) estava disposada a acceptar-les; el que volia era denunciar-ho perquè sabia el que li esperava” tot i que, sota cap concepte volia “dependre d’aquell puto partit ni dependre més de Jaume Torramadé”.

Rincón reconeix haver fet de mitjancer en les converses que hi va haver posteriorment entre Torramadé (a través del Director de Comunicació de la Diputació, Josep Maria Amargant) i que acaben amb una proposta d’indemnització per acomiadament d’Amador xifrada en uns 50.000 €.  És la quantitat que calcula Amador que li haurien de pagar pels dos anys de contracte com a assessora que encara li quedaven. Un acord que, diu Rincón, “l’advocat de Torramadé, Rafael Entrena, que el posa Unió, avala però després posa una denuncia per extorsió. Per tant, jo dic que fa una denuncia falsa.”

Amargant: “Soy ha mentit descaradament”

El cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, també ha explicat versions de tercers; les que li van explicar “Xavier Soy, vicepresident de la Diputació, que ha mentit descaradament; Josep Valentí, regidor de Salt i Robert Fàbregas, regidor i director de la Casa de Cultura, que m’ho van explicar amb pèls i senyals; fins i tot em va dir (Fàbregas) que volia dimitir perquè no estava d’acord amb el que estava passant i tenia divergències amb Torramadé… fins i tot em consta que Soy ho ha explicat en d’altres llocs, a polítics i a periodistes abans de les eleccions”.

Segons Amargant, “tres dels testimonis (Soy, Fàbregas i Valentí) han mentit perquè m’ho van explicar a mi i al jutjat han dit que no van veure res, suposo que per tancar files. Un em va dir que tenia por perquè semblava que l’havien amenaçat. Si volen, que buidin el meu telèfon mòbil i sabrem qui menteix” i ha afegit que van “tenir converses (amb aquestes persones) fins i tot fora de Girona i si algú no ho recorda potser se’n recordarà de la Plaça de Bonmatí. Jo no tinc tanta desmemòria com ells”.

Amargant ha confirmat la versió donada per Rincón: “em van explicar què havia passat, la magrejada que havia fet i quina vergonya que havia estat, i que anava ben torrat… i després va seguir en l’enganxada del primer cartell (de campanya) en la que havia dit maricón al candidat, el senyor Vila”.

També ha afirmat que els seus informants van mencionar tocaments a altres dones a part d’Amador. “A mi el jutge m’ho ha preguntat i he dit que, segons m’han explicat, (Torramadé) li va tocar el cul a dues persones, a la senyora Fanny Carabellido i a Marta Madrenas, regidora de l’Ajuntament de Girona”.

L’advocat de Minerva Amador, Joaquim Bech de Careda, no s’ha presentat a la cita en la que sí hi havia el lletrat de Torramadé, Manel Mir.

Rincón: “caciquisme polític”

Rincón ha confessat que s’ha implicat d’aquesta manera en el cas, a part de per la seva relació familiar amb Amador, “per denunciar el caciquisme i la farta de llibertat que hi ha a la política gironina”. Rincón ha dit que no es pot generalitzar però ha parlat de “gent clientelar amb el poderós”, que “és covarda per por a perdre el que té” i que això fa que “una noia que ha decidit no passar per l’adreçador pugui acabar sense ser atesa en la seva declaració d’haver estat humiliada per un superior”.

Fidel Rincón

El durant molts anys assessor d’UDC ha demanat “la dimissió de Duran i Lleida (president del comitè de govern d’Unió) perquè sempre juga a posar una espelma a Déu i una al diable. Truca per interessar-se per Minerva però no mou ni un dit per ella. Tot aquell que no juga a Salvar el Soldado Ryan –que és com en diuen a Barcelona- els lamina… a mi, a Minerva i a un informàtic, ens foten fora. I ell sap del tema perquè jo li explico. Mitjançant Toni Font (vicesecretari d’Unió) dóna instruccions i Montse Surroca (diputada a Madrid), que és incapaç de parlar del partit més d’un minut seguit, que és incapaç de parlar de política més d’un minut seguit, que és incapaç de parlar de societat més d’un minut seguit, s’erigeix en el dit que ens fa fora. També demano la dimissió de Joan Cañada (president d’Unió a Girona) per haver-lo posat en Duran. El territori no el vol”.

Endeutar-se… per què? La venda de l’ATLL frena les ganes d’invertir en regadius dels pagesos

La venda d’Aigües Ter Llobregat (ATLL) fa que els regants del marge esquerre del Ter s’ho pensin dues vegades a l’hora d’invertir en la millora dels seus regadius. Diu el president de la Presa de Colomers i Mas Duran, Jordi Aulet, que són obres molt costoses i que molts pagesos es pregunten si, després d’hipotecar-se, podran disposar de prou aigua ja que, sigui Acciona o Agbar qui es quedi amb el riu, tindrà permís per agafar-ne molta més de la que ara es trasvassa ara Barcelona.

Tan al marge dret com a l’esquerre del Ter, alguns pagesos comencen a disfrutar d’una canonada de rec soterrada, nova de trinca, que ha costat 30 milions d’euros (15 milions per cada costat) i de la que els regants n’hauran de pagar el 30% a partir del 2026. La resta, ho assumeixen l’Estat i la Generalitat.

Però cal fer una altra inversió per construir una xarxa secundària que porti aquesta aigua fins a cadascun dels camps i que costa entre 1500 i 2500 euros per hectàrea. Això ho ha d’assumir, majoritàriament el pagès, però amb l’aixeta del crèdit tancada per tothom, la operació és de risc.

Jordi Aulet, president dels regants de la presa de Colomers i Mas Duran (al marge esquerre del riu) diu que, en aquest escenari, l’escepticisme augmenta i creu que la Generalitat hauria de donar mostres clares “de què el Ter s’anirà alliberant” (del trasvassament a Barcelona); cosa que ara no fa. “Quan veus que amb els pantans al 40 o al 50% les dessaladores només funcionen al 10% i quan veus que el nou propietari de l’ATLL pot treure 166 hm3 d’aigua del Ter no et dóna gaire confiança”, ha explicat.

Aquests 166 hectòmetres cúbics que permet la nova concessió de l’ATLL privatitzada suposen un 50% més del que actualment es trasvassa a Barcelona -que ja es considera abusiu des del territori- i, en cap cas, un retrocés de la quantitat desplaçada a la capital com consta al compromís de Celrà firmat per l’últim govern tripartit.

Ara mateix, la xarxa secundària de regadiu està en fase de definició. Els pagesos ja disposen dels projectes per-la però estan buscant finançament.

Campanya de rec 2013

De moment, el que no perilla és la campanya de rec d’aquest estiu tot i que un dels mesos de març més plujós dels que es recorden no ha servit per situar els pantans del Ter als nivells d’anys enrera. Diferent és la situació a Boadella, que frega el 100%.

Sau i Susqueda acumulen 257 hectòmetres cúbics d’aigua, en aquests moments. És un 65% de la seva capacitat. És molt més que un parell de mesos enrera però suposa un 22% menys que el mateix període de l’any passat i un 21% menys que la mitjana dels últims cinc anys. Malgrat tot, els regants diuen que administrant bé aquests recursos es pot tenir una campanya normal tot i que, per anar bé, hauria de ploure una mica més els pròxims quinze dies.

La situació a Boadella és diferent. Està al 96% de la seva capacitat i això és un 15% més que un any enrera i un 27% més que la mitjana dels últims cinc anys.

Duran li diu a Montoro que ell “no dormiria tranquil” negant els recursos que fan falta per desdoblar l’N-II

A poc més de dos mesos perquè s’acabi l’any, l’estat segueix sense executar ni un sol euro del que va pressupostar per la N-II. El portaveu de CiU al congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ell “no dormiria tranquil” negant els diners que fan falta per desdoblar una via tan col·lapsada i tan sinistra com aquesta mentre destina recursos a carreteres que ho necessiten menys.

El greuge de l’N-II ha estat un dels motius (no l’únic, evidentment) que han portat CiU a presentar una esmena a la totalitat als pressupostos per al 2013. El portaveu d’aquesta formació, Josep Antoni Duran i Lleida, ha recordat que mentre l’estat destina i executa recursos per desdoblar carreteres amb volums de trànsit inferiors als 15.000 vehicles diaris (que es considera el llindar a partir del qual cal ampliar) l’N-II al seu pas per les comarques de Girona segueix suportant trànsits d’entre 15.000 i 30.000 vehicles diaris i té uns índexs de sinistralitat demolidors.

Duran ha apel·lat directament a la consciència del ministre Cristóbal Montoro i li ha dit que ell “no dormiria tranquil negant any rere any una ampliació d’una carreterea on es produeixen tantes morts com a conseqüència de no desdoblar-la”. El portaveu de CiU ha recordat que el desdoblament es discuteix des dels anys noranta i ho ha rematat amb un “és una vergonya”.

El govern del PP va pressupostar per aquest 2012 quasi 16 milions d’euros per iniciar el desdoblament del tram entre Sils i Caldes i 1’6 milions d’euros més per deixar a punt per licitar el Maçanet-Caldes però a poc més de dos mesos per acabar l’any el nivell d’execució és del 0%.