El bescanoní Albert Vivancos es va convertir aquest diumenge en el dissetè jugador nascut a les comarques de Girona que ha debutat a Segona Divisió amb el Girona FC. A la llista hi ha jugadors de pas efímer, testimonial, com Serramitja, Jordi Masó o Fran; jugadors consolidats a la categoria com Jose, Matamala o Dorca; altres als que el Girona ha suposat un primer pas per arribar a Primera, com l’estartidenc Jordi Xumetra, o elements que, abans de posar els peus a Segona es van estrenar a Primera com l’ex Barça Jorquera o l’ex Espanyol ‘Coro’ però que van tastar la categoria vestits amb la samarreta blanc i vermella. Fem memòria.
Jose Martínez (Girona 10/6/1983) 156 partits (gairebé tots titulars) entre la temporada 2008/2009 i la 2012/2013. L’home dels “peus quadrats” va ser una institució a la banda dreta, fos qui fos l’entrenador, i un dels que serà recordat per haver format part de l’equip que va acariciar l’ascens a Primera. El seu únic gol el va fer la temporada passada, just abans de fer les maletes cap a Xipre.
Albert Dorca (Olot 23/12/1982) 152 partits (titular indiscutible) entre la temporada 2008/2009 i la 2011/2012. A l’equip des de Tercera, va decidir anar a provar fortuna al Racing de Santander i les coses no li van anar bé. Ara torna a aixecar el cap al Múrcia. Integrant del doble pivot al costat de Matamala que va marcar el caràcter d’aquell equip que s’obria pas a la categoria a les ordres de Raül Agné. Va marcar 4 golassos.
Chechu Flores (Sarrià de Ter 19/4/1982) 82 partits entre la temporada 2008/2009 i la 2010-2011. També és dels que era a l’equip a Tercera Divisió i fa tres cursos va decidir fer les maletes a Tenerife, equip amb el que ha tornat a la divisió de plata. Jugador discontinu, maltractat per les lesions però talentós com pocs. Va fer 9 gols.
Jordi Matamala (Vilobí 18/5/1976) 80 partits en dues etapes. Entre la temporada 2008/2009 i la 2009/2010 en va jugar 73 i ara torna a ser un indiscutible amb 37 anys. Què dir de Matamala que no sapigueu? Agné va dir d’ell que havia jugat massa temps en camps que no estaven a la seva alçada. Fixa la posició, capta la temperatura del partit com pocs, s’adapta a la situació i és un exemple al vestuari. I té corda. Entre les temporades 2010-2011 i la 2012-2013 també va fer-se amb la titularitat al Recreativo de Huelva. 4 gols.
Jordi Xumetra (L’Estartit 24/10/1985). 75 partits en dos cursos, el 2008/2009 i el 2009/2010. La bala de l’Estartit va començar sent un jugador revulsiu (la primera temporada quasi sempre va sortir de banqueta) però s’ha anat fent de la categoria d’una manera espectacular. Va ser dels primers que va voler buscar els seus límits volant del niu i va acabar sent un ídol en una plaça complicada com és Elche, amb el que va obtenir l’ascens. Ara està disfrutant la Primera vestit amb la samarreta blaugrana del Levante. És la demostració palpable de què l’espècie evoluciona. 3 gols vestit de blanc i vermell.
Albert Serra (Banyoles 6/10/1978). 56 partits en dues temporades, la 2008-2009 i la 2010-2011. Jugador intel·ligent dins i fora del camp. A dins, es va convertir en un valor segur i estable i tot i no ser, aparentment, el millor candidat a la titularitat, sempre va acabar acumulant molts minuts. A fora, és dels que va tenir clar que no tot s’acaba al futbol. Va formar part del Levante que va aconseguir l’ascens a Primera la temporada 2009/2010 en la seva única experiència fora de Catalunya. Ara aporta experiència a l’Olot, a Segona B, categoria en la que també va jugar més de 150 partits amb el Figueres. Va fer 6 gols amb la samarreta del Girona.
Ferran Corominas (Girona 5/1/1983). Va disputar 40 partits en una sola temporada, la 2011/2012. Va arribar al Girona sent un jugador consolidat a Primera (165 partits amb l’Espanyol i 6 amb l’Osasuna) però amb un repte no menor; cobrir el buit que havia deixat el serbi Ranko Despotovic a la davantera. A Segona es va destapar com el golejador que mai havia estat i als 18 gols que va marcar de blanc i vermell en van seguir 12 amb la samarreta de l’Elche, amb el que ara ha tornat a Primera.
Albert Jorquera (Bescanó 3/3/1979) 33 partits disputats la temporada 2009/2010. Va aterrar a Girona amb dues Champions al palmarès però tenint ben apreses les mides de la banqueta del Barça i també va arribar per superar un repte complicat; fer oblidar l’ídol caigut Rafa Ponzo. Després d’uns inicis difícils, Toni Jiménez li va treure el rovell acumulat i va acabar guanyant punts per l’equip. Però es va retirar en acabar la temporada, diuen, tip de futbol. Sempre recordaré aquell penal aturat a Vallecas al minut 2 que va fer possible un 0-3 magnífic i aquella nit en observació a Salamanca després de quedar noquejat a la gespa de l’Helmántico. Sí, aquella tarda que Kiko Ratón va demostrar que el futbol va perdre un gran porter.
Eloi Amagat (Girona 21/5/1985) Porta 26 partits entre aquesta temporada i l’anterior, 2012-2013. Va jugar amb l’equip a Segona B però li va costar trobar la porta del Montilivi de plata. Després d’un any molt bo a Llagostera, Rubi li va donar la oportunitat. Minut a minut, va convertint-se en un jugador de la categoria.
David Juncà (Riumors 16/11/1993) 23 partits entre la temporada 2011/2012, la passada i l’actual. Encara no té 20 anys i si res no es torça, podria ser l’amo de la banda esquerra.
Jaume Duran (Girona 26/3/1984). 11 partits la temporada del retorn, la 2008-2009. Les lesions li van impedir demostrar més però sempre quedarà en la història del club com el jugador que va fer el primer gol que va donar la primera victòria, un mes d’agost del 2008 a Balaídos. I acabava d’arribar a l’equip feia pocs dies.
Pere Pons (Sant Martí Vell 20/2/1993). 10 partits entre la temporada passada i l’actual. Sempre que ha jugat, ha complert, però encara no ha tingut prou continuitat per saber si quallarà o no.
Carles Mas (Banyoles 27/2/1993). 7 partits, tots complerts. Va debutar la temporada passada contra el Castilla i aquest any les lesions de jugadors importants com Chus Herrero li han obert les portes de la titularitat. S’està adaptant molt bé a la categoria i si les lesions el respecten, pot ser un jugador de recorregut.
Fran Pérez (Girona 10/2/1992). Va jugar 25 minuts en dues aparicions la temporada 2009/2010, contra el Rayo Vallecano a casa i contra el Cartagena a fora.
Marc Serramitja (La Cellera 4/8/1990). Va disputar 53 minuts de l’última jornada de la temporada 2008/2009 a Huesca, en aquell Girona que dirigia Miquel Olmo després que el director esportiu, Javi Salamero, hagués fet fora Raül Agné, hagués guanyat un parell de partits i se n’hagués tornat als despatxos amb la categoria salvada. Després de passar pel Llagostera, ara no té equip.
Jordi Masó (Fontcoberta 19/9/1992). Els seus 10 primers minuts de glòria amb la samarreta del Girona els va disputar la jornada 33 de la temporada 2009/2010 en un Girona 0 Levante 4 i l’any següent va tastar 20 minuts més, ja amb la samarreta del Barça B a Vallecas, en l’últim partit de la temporada.
Albert Vivancos (Bescanó 2/2/1994). Va tenir 9 minuts de glòria rellevant Richy al trivot aquest cap de setmana al Nuevo Arcángel de Còrdova. Durant la pretemporada va causar molt bona impressió al pivot.
Girona A cop de post 