Si no pots guanyar a un rival directe com a mínim no hi perdis i li donis vida. I això és el que ha fet avui el Girona a Mendizorroza. Sense Felipe i amb Chando a l’onze inicial, ha estat incapaç de crear perill real a un equip que tampoc és cap fava i que, al contrari, li ha creat veritables problemes per la seva banda dreta. Matamala i l’estratègia han corregit un altre error defensiu que ha costat gol, han permès sumar un altre punt i conservar el gol average, que, tal i com estan les coses, podria ser decisiu.
El Girona ha fet una primera part clàssica de partit de fora. S’ha defensat i ha sovintejat poc l’àrea rival. La majoria d’arribades visitants eren per la banda esquerra de Nano però el perill el creava Unai Media des de la dreta. Ha fet el que ha volgut amb Juncà i David García i ha estat un xut seu en cursa després de retratar García amb un canvi de ritme el que Migue ha desviat cap al fons de la xarxa quan quedava un minut pel descans.
Abans, només un xut de Ion Vélez, molt forçat, ha anat entre els tres pals i Jarosik i Nano han rematat els dos córners que ha servit l’equip local. Nano, en concret, ha rematat completament sol.
El Girona pràcticament no ha existit a camp contrari. La millor opció ha estat un ui de Chando als 13’. Richy ha sortit de la cova i ha avançat fins a ¾, ha obert a la dreta a Ivan López que, de primeres, ha fet un centrexut fort que ha creuat l’àrea i al que Chando no ha pogut arribar per ben poc al primer pal. Un parell de faltes mal llençades i un xut de Bordas des de la fronbtal desviat a córner ha estat tot.
La segona part ha estat molt similar però el Girona ha tornat a treure petroli de l’estratègia. Jandro ha tret un córner que ha pentinat un jugador local i Matamala, completament sol al segon pal, ha embocat amb la cama esquerra.
El gol ha destrempat l’Alavés i s’han vist els millors minuts del Girona. Res espectacular. Ha tingut una mica més la pilota, ha patit menys i ha tornat a fregar el gol en un altre córner. Eloi, que ha substituït Jandro, l’ha cargolat molt i Ivan Crespo ha tingut problemes per rebutjar de punys al primer pal. Als 79’, Bordas ha engaltat una volea des de fora de l’àrea que s’ha perdut per poc.
Però els últims 10 minuts ha tornat a tocar patiment. Amb l’Alavés abocat a l’atac i els jugadors del Girona caient com mosques (D.García ha hagut d’abandonar abans d’hora i Timor s’ha emportat una pilotada a la cara que l’ha deixat grogui), ha tocat acumular jugadors a l’àrea, serrar dents i, evidentment, esperar que a Becerra li sortís l’aureola de sant. No ha fet falta però, ja en temps de descompte, Manu ha enviat al travesser una pilota pentinada no se sap bé si per Timor o per un davanter local.
El punt manté les coses com estaven però si els equips que estan per sobre demà guanyen, la salvació seguirà allunyant-se. La setmana vinent, contra l’Eibar, tot el que no sigui guanyar serà una molt mala notícia. El partit s’haurà d’afrontar sense Matamala i Timor, que avui han vist la targeta groga i compliran suspensió.
ALAVÉS 1: I.Crespo, Medina, Ortiz, Jarošík, Nano, Beobide, Manu G., Emilio Sánchez, Toti (Serrano 60’), Ion Vélez (Quiroga 83’) i Viguera (Guzmán 71’).
GIRONA 1: Becerra, Iván López, Migue, Richy, D. García (Ramalho 74’), Matamala, Timor, Juncà (Jofre 45’), Jandro (Eloi 58’), Bordas i Chando
GOLS: Migue (pp) 44’ / Matamala 53’
ARBITRE: Arcediano Monescillo. Ha ensenyat groga a Timor i Matamala.
Si el futbol ens té el cor robat és per tardes com la d’avui a Montilivi. En condicions normals (fins i tot anormals) el Girona se n’hauira d’haver anat al descans perdent, tranquil·lament, per 3 o 4 a zero i haver acabat el partit rebent una golejada d’escàndol. Però ha acabat imposant-se al millor equip contra el que s’ha enfrontat fins ara per 2-1. Becerra té el 95% de culpa i el 5% ho hem de repartir. El tècnic ha estat llest i ha aprofitat el descans per resetejar els seus jugadors perquè s’oblidessin del joc de toc que entrenen cada dia i poder passar a aplicar un estil directe; Ramalho, defensor amb més carències que virtuds, ataca com pocs per la seva banda i ha desequilibrat el partit; Eloi ha demostrat que té una dreta més prodigiosa del que ens ensenya habitualment. Potser és que la tarda estava predestinada a ser especial. El Girona començava el partit en zona de descens per la victòria del Jaen, tornava Jandro, tornava Timor (no se l’ha vist), Felipe s’havia recuperat… Us juro que tot el que explicaré a partir d’ara és estrictament cert.
El Girona ha començat dominador amb Jandro, Felipe i Eloi molt participatius però això ha durat amb prou feines un quart d’hora. De tota manera, el primer avís ja l’ha donat el conjunt asturià als 2’. Carmona ha fet una passada des de l’esquerra que s’ha pasejat per l’àrea a la que no ha arribat per ben poc Barrera. Pocs minuts després, el rematador frustrat d’aquesta primera jugada s’ha convertit en assistent d’Hugo Fraile, que ha trencat el fora de joc, ha aparegut a l’esquena de Juncà i ha batut Becerra pel pal curt (13’).
El gol ha destrempat el Girona, que a partir d’aquí ha semblat un peluix a la boca d’un gos i si no ha encaixat el segon gol i el tercer ha estat un miracle. Als 19’, Becerra ha volat per desviar una rematada a boca de canó de Scepovic amb el cap i un minut més tard, una falta executada per Cases ha sortit a un pam del pal després de ser connectada per Bernardo. I gairebé sense temps per respirar, una de les moltes pèrdues al mig del camp (de Richy) ha acabat amb una contra vertiginosa de Scepovic però ha xutat massa creuat.
El Girona ha aconseguit refredar una mica l’ambient amb un parell d’accions aïllades. Als 27’, Bordas s’ha plantat a l’àrea després d’una passada llarga de Richy, ha caigut a terra i ha reclamat penal amb molta insistència. Un minut més tard, una centrada d’Eloi l’ha connectat amb el cap Jandro però la rematada s’ha perdut per sobre del travesser per falta de precisió.
Ha estat només un miratge perquè l’Sporting no ha reculat ni un mil·límetre. Cases, des de la llarga distància li ha tornat a recordar a Becerra que no tindria un vespre tranquil (31’) amb un cacau que buscava el pal llarg i després ha estat Carmona, que ha engaltat un xut des de la frontal de l’àrea i ha obligat el 13 del Girona a estirar-se fins al seu pal dret per enviar la pilota a córner (36’). El porter ha tornat a fer demostració de reflexos en el temps afegit de la primera meitat quan un córner molt tancat l’ha rematat de cap Scepovic (un altre cop) davant seu.
Joc directe
La segona part ha començat com ha acabat la primera, amb Scepovic posant a prova Becerra. Però ja s’ha vist que alguna cosa havia canviat. Ja sense Timor al camp, el Girona ha optat per pontejar la medul·lar i ha apostat per eixamplar el camp i explotar les bandes, sobretot la dreta, on Ramalho s’hi ha prodigat de manera incansable en una mena de cursa de relleus amb Juanlu Hens.
A poc a poc, el Girona ha anat fent recular i dubtar l’Sporting, a guanyar disputes… Felipe ha estat a punt d’aprofitar-se d’una indecisió de la defensa però el porter Cuellar ha arribat a temps per estripar la pilota (55’). Als 70’, el petit atacant ha guanyat l’esquena del defensa però quan ha entrat a l’àrea no ha sabut caure.
Pel mig ja havíem perdut Matamala, que ha quedat conmocionat en un córner i que haurà de passar la nit en observació. No recorda res i, segurament, no es creurà a qui vagi a explicar-li la victòria.
El penal. Foto: GironaFC
L’empat ha arribat als 72’. Ramalho ha arribat fins a la línia de fons, Chando ha embocat la centrada però la pilota ha picat al pal. Felipe, molt atent, ha anat a caçar el rebot i Lora li ha fet penal. El lateral ha vist la segona targeta groga i Felipe no ha fallat des dels 11 metres.
L’Sporting s’ha perdut i el Girona cada cop ho tenia més clar. Chando ha forçat una falta a la frontal de l’àrea i Eloi l’ha ajustat de manera perfecta al pal. Era el 2-1. Hi ha hagut 5 minuts d’afegit, un gol anulat per fora de joc a Scepovic però la victòria no s’ha escapat.
L’entrenador visitant, Sandoval, estava molt emprenyat amb l’àrbitre (se li veia) però s’ha mossegat la llengua i ha dit que “el futbol es així”. L’entrenador del Girona, Ricardo Rodríguez creu que aquesta tarda han començat a recuperar alguna cosa del que han merescut i no han obtingut altres dies.
El bescanoní Albert Vivancos es va convertir aquest diumenge en el dissetè jugador nascut a les comarques de Girona que ha debutat a Segona Divisió amb el Girona FC. A la llista hi ha jugadors de pas efímer, testimonial, com Serramitja, Jordi Masó o Fran; jugadors consolidats a la categoria com Jose, Matamala o Dorca; altres als que el Girona ha suposat un primer pas per arribar a Primera, com l’estartidenc Jordi Xumetra, o elements que, abans de posar els peus a Segona es van estrenar a Primera com l’ex Barça Jorquera o l’ex Espanyol ‘Coro’ però que van tastar la categoria vestits amb la samarreta blanc i vermella. Fem memòria.
Jose Martínez (Girona 10/6/1983) 156 partits (gairebé tots titulars) entre la temporada 2008/2009 i la 2012/2013. L’home dels “peus quadrats” va ser una institució a la banda dreta, fos qui fos l’entrenador, i un dels que serà recordat per haver format part de l’equip que va acariciar l’ascens a Primera. El seu únic gol el va fer la temporada passada, just abans de fer les maletes cap a Xipre.
Albert Dorca
Albert Dorca (Olot 23/12/1982) 152 partits (titular indiscutible) entre la temporada 2008/2009 i la 2011/2012. A l’equip des de Tercera, va decidir anar a provar fortuna al Racing de Santander i les coses no li van anar bé. Ara torna a aixecar el cap al Múrcia. Integrant del doble pivot al costat de Matamala que va marcar el caràcter d’aquell equip que s’obria pas a la categoria a les ordres de Raül Agné. Va marcar 4 golassos.
Chechu Flores (Sarrià de Ter 19/4/1982) 82 partits entre la temporada 2008/2009 i la 2010-2011. També és dels que era a l’equip a Tercera Divisió i fa tres cursos va decidir fer les maletes a Tenerife, equip amb el que ha tornat a la divisió de plata. Jugador discontinu, maltractat per les lesions però talentós com pocs. Va fer 9 gols.
Jordi Matamala (Vilobí 18/5/1976) 80 partits en dues etapes. Entre la temporada 2008/2009 i la 2009/2010 en va jugar 73 i ara torna a ser un indiscutible amb 37 anys. Què dir de Matamala que no sapigueu? Agné va dir d’ell que havia jugat massa temps en camps que no estaven a la seva alçada. Fixa la posició, capta la temperatura del partit com pocs, s’adapta a la situació i és un exemple al vestuari. I té corda. Entre les temporades 2010-2011 i la 2012-2013 també va fer-se amb la titularitat al Recreativo de Huelva. 4 gols.
Jordi Xumetra
Jordi Xumetra (L’Estartit 24/10/1985). 75 partits en dos cursos, el 2008/2009 i el 2009/2010. La bala de l’Estartit va començar sent un jugador revulsiu (la primera temporada quasi sempre va sortir de banqueta) però s’ha anat fent de la categoria d’una manera espectacular. Va ser dels primers que va voler buscar els seus límits volant del niu i va acabar sent un ídol en una plaça complicada com és Elche, amb el que va obtenir l’ascens. Ara està disfrutant la Primera vestit amb la samarreta blaugrana del Levante. És la demostració palpable de què l’espècie evoluciona. 3 gols vestit de blanc i vermell.
Albert Serra (Banyoles 6/10/1978). 56 partits en dues temporades, la 2008-2009 i la 2010-2011. Jugador intel·ligent dins i fora del camp. A dins, es va convertir en un valor segur i estable i tot i no ser, aparentment, el millor candidat a la titularitat, sempre va acabar acumulant molts minuts. A fora, és dels que va tenir clar que no tot s’acaba al futbol. Va formar part del Levante que va aconseguir l’ascens a Primera la temporada 2009/2010 en la seva única experiència fora de Catalunya. Ara aporta experiència a l’Olot, a Segona B, categoria en la que també va jugar més de 150 partits amb el Figueres. Va fer 6 gols amb la samarreta del Girona.
Ferran Corominas (Girona 5/1/1983). Va disputar 40 partits en una sola temporada, la 2011/2012. Va arribar al Girona sent un jugador consolidat a Primera (165 partits amb l’Espanyol i 6 amb l’Osasuna) però amb un repte no menor; cobrir el buit que havia deixat el serbi Ranko Despotovic a la davantera. A Segona es va destapar com el golejador que mai havia estat i als 18 gols que va marcar de blanc i vermell en van seguir 12 amb la samarreta de l’Elche, amb el que ara ha tornat a Primera.
Albert Jorquera
Albert Jorquera (Bescanó 3/3/1979) 33 partits disputats la temporada 2009/2010. Va aterrar a Girona amb dues Champions al palmarès però tenint ben apreses les mides de la banqueta del Barça i també va arribar per superar un repte complicat; fer oblidar l’ídol caigut Rafa Ponzo. Després d’uns inicis difícils, Toni Jiménez li va treure el rovell acumulat i va acabar guanyant punts per l’equip. Però es va retirar en acabar la temporada, diuen, tip de futbol. Sempre recordaré aquell penal aturat a Vallecas al minut 2 que va fer possible un 0-3 magnífic i aquella nit en observació a Salamanca després de quedar noquejat a la gespa de l’Helmántico. Sí, aquella tarda que Kiko Ratón va demostrar que el futbol va perdre un gran porter.
Eloi Amagat (Girona 21/5/1985) Porta 26 partits entre aquesta temporada i l’anterior, 2012-2013. Va jugar amb l’equip a Segona B però li va costar trobar la porta del Montilivi de plata. Després d’un any molt bo a Llagostera, Rubi li va donar la oportunitat. Minut a minut, va convertint-se en un jugador de la categoria.
David Juncà
David Juncà (Riumors 16/11/1993) 23 partits entre la temporada 2011/2012, la passada i l’actual. Encara no té 20 anys i si res no es torça, podria ser l’amo de la banda esquerra.
Jaume Duran (Girona 26/3/1984). 11 partits la temporada del retorn, la 2008-2009. Les lesions li van impedir demostrar més però sempre quedarà en la història del club com el jugador que va fer el primer gol que va donar la primera victòria, un mes d’agost del 2008 a Balaídos. I acabava d’arribar a l’equip feia pocs dies.
Jaume Durán
Pere Pons (Sant Martí Vell 20/2/1993). 10 partits entre la temporada passada i l’actual. Sempre que ha jugat, ha complert, però encara no ha tingut prou continuitat per saber si quallarà o no.
Carles Mas
Carles Mas (Banyoles 27/2/1993). 7 partits, tots complerts. Va debutar la temporada passada contra el Castilla i aquest any les lesions de jugadors importants com Chus Herrero li han obert les portes de la titularitat. S’està adaptant molt bé a la categoria i si les lesions el respecten, pot ser un jugador de recorregut.
Fran Pérez (Girona 10/2/1992). Va jugar 25 minuts en dues aparicions la temporada 2009/2010, contra el Rayo Vallecano a casa i contra el Cartagena a fora.
Marc Serramitja (La Cellera 4/8/1990). Va disputar 53 minuts de l’última jornada de la temporada 2008/2009 a Huesca, en aquell Girona que dirigia Miquel Olmo després que el director esportiu, Javi Salamero, hagués fet fora Raül Agné, hagués guanyat un parell de partits i se n’hagués tornat als despatxos amb la categoria salvada. Després de passar pel Llagostera, ara no té equip.
Jordi Masó
Jordi Masó (Fontcoberta 19/9/1992). Els seus 10 primers minuts de glòria amb la samarreta del Girona els va disputar la jornada 33 de la temporada 2009/2010 en un Girona 0 Levante 4 i l’any següent va tastar 20 minuts més, ja amb la samarreta del Barça B a Vallecas, en l’últim partit de la temporada.
Albert Vivancos (Bescanó 2/2/1994). Va tenir 9 minuts de glòria rellevant Richy al trivot aquest cap de setmana al Nuevo Arcángel de Còrdova. Durant la pretemporada va causar molt bona impressió al pivot.
La mala notícia és que el Girona ha deixat escapar dos punts quan ja gairebé en tenia tres al sarró. La bona és que n’ha sumat un i que n’ha fet prou amb 20 minuts de rauxa, a la segona meitat, per desfer l’exel·lent treball del Numancia. En línies generals, el conjunt sorià, ha estat superior. Ha tingut la pilota la major part del temps, ha fet ballar el Girona al so de la seva música i només li ha faltat mala llet a l’àrea rival. La que té el Girona. El conjunt blanc i vermell ha sabut reaccionar quan Ricardo Rodríguez ha desfet el trivot, quan ha deixat tot el protagonisme en la sortida de pilota a Matamala i Timor i quan, amb Bordas i Juanlu Hens ja a dins del camp, ha tornat la mobilitat al front d’atac. Els tècnics n’han pres bona nota.
L’inici del Numancia ha estat boníssim. L’equip que prepara Anquela ha dominat i ha fet córrer la pilota amb autoritat i el Girona s’ha hagut de conformar amb fer quilòmetres al seu darrera. Julio Álvarez, molt ben secundat per Bedoya, ha combinat amb facilitat amb el front d’atac que formen Natalio, Del Pino i Vicente però sense arribar a crear perill real. De fet, la millor ocasió dels primers minuts ha estat pet Timor, que ha robat una pilota al mig del camp i ha acabat el contraatac amb un intent de vaselina per sobre de Biel Ribas que ha sortit desviat a la dreta del porter.
Però l’amo del partit era el conjunt sorià, que arribava amb perill, sobretot, per la dreta. Una centrada amb molta rosca de Julio Álvarez des de l’interior dret l’ha rematat amb el cap Del Pino –guanyant a Becerra per dalt- però la pilota ha sortit per sobre del travesser. Era el minut 16.
Superat l’equador de la primera meitat el Girona, de la mà de Matamala, ha fet un pas endavant. El Kaiser de Vilobí s’ha entès bé amb Ramalho i han estat capaços de creat perill per la banda dreta. Una conducció de Matamala pel cantó de Ramalho ha acabat amb una passada en profunditat cap al lateral però la centrada del canterà de l’Athlètic no ha trobat el cap de Chando (25’).
La reacció ha durat poc menys de 10 minuts perquè el Numancia ha tornat a recuperar la pilota al tram final i ha tornat a carregar per la banda de David García. Bedoya, als 32’, ha xutat des de la llarga distància i Becerra ha blocat amb la mateixa seguretat que, uns minuts més tard, ha avortat el xut del lateral Akapo, incorporat a l’atac.
Quan la primera meitat moria, un pèrdua al mig del camp ha acabat a la banda dreta, novament, i Bedoya s’ha inventat una passada a l’espai per Natalio, que ha aparegut a l’esquena de la defensa i ha batut Becerra per sota les cames.
La segona meitat ha estat una altra història. Amb l’entrada de Juanlu Hens i Bordas i un canvi de dibuix (4-2-3-1) el Girona ha tingut més la pilota i ha començat a fer mal. Timor, amb una falta molt ben ajustada al pal ha establert l’empat al minut 63′ i l’equip s’ha desbocat definitivament.
Chando hauria pogut culminar la remuntada el 67′ però ha rematat desviat. Ha reclamat penal. Qui sí que ha tingut punteria ha estat Bordas. Als 77′, ha rebut una passada de Juanlu Hens i ha picat la pilota per sobre de la sortida de Biel desfermant l’eufòria. Semblava que la victòria no s’escaparia però Anquela ha donat entrada a Palanca i Enrich i ha revitalitzat el seu equip. Una centrada des de la dreta l’ha rematat Enrich al fons de la xarxa als 88′. Al temps de descompte, el Numancia hauria pogut ‘pescar’ alguna cosa més en alguna indecisió defensiva.
Els entrenadors han donat per bo el punt. El tècnic del Numancia, Anquela, deia que havien tingut el partit guanyant i també perdut i que, al final, s’havien de conformar amb un empat. Destacava la feina del Girona a la segona meitat i també el bon fer del seu equip la major part del temps però recriminava als seus jugadors que haguessin permès al Girona entrar al partit.
Ricardo Rodríguez donava per bo el punt tot i que admetia que després d’haver tingut la victòria tan a tocar, sabia greu. També deia que als seus jugadors els havia faltat un pèl de consistència i intensitat en alguns moments. Reconeixia que, jugant amb doble pivot, hi havia hagut més fluidesa en el joc d’atac i creu que pot ser un bon sistema pels partits de casa.
GIRONA 2: Becerra, Ramalho, Migue, Mas, David Garcia, Timor, Matamala, Richy (Bordas 53′), Jofre (Juanlu Hens 53′), Felipe i Chando (Pons 79′)
NUMANCIA 2: Biel, Akapo, Gaffor, Juanma, Ripa, Antonio Tomas (Enrich 78′), Julio Alvarez, Bedoya, Del Pino (Valcarce 78′), Vicente (Palanca 75′) i Natalio
ÀRBITRE: Sagües Oscoz. Groga a Richy, Matamala i Pons.
El Girona encara no ha anunciat qui serà el nou entrenador del curs 2013/2014 però ja té un director d’orquestra sobre el terreny de joc. El mateix dia que Javi Acuña anunciava el seu fitxatge pel Watford anglès, via Udinese, s’ha conegut que la primera incorporació de l’etapa post-Rubi és un ‘jovenet’ de 37 anys anomenat Jordi Matamala. Ve de jugar gairebé 100 partits en 3 anys al Recreativo de Huelva i encetarà la seva tercera etapa al conjunt de Montilivi. Firmarà per una temporada.
Matamala tenia una oferta sobre la taula (a la baixa) per continuar al degà del futbol estatal però, “un cop decidit que volia seguir jugant” i vist que el Girona s’interessava per ell per tercer any consecutiu “ens vam entendre ràpid”. Diu que arriba “molt animat” i “amb ganes d’ajudar jugant al màxim o donant guerra als que juguin”. Reforçarà un mig del camp on els dos titulars d’aquest curs, Luso Delgado i Marcos Tébar, estan més fora que dins i en el que podria trobar-s’hi, novament, amb el jugador amb el que ha disputat més partits al seu costat, Albert Dorca. El Girona també s’ha posat en contacte amb l’actual jugador del Racing de Santander.
És conscient que arriba a “un club que ha canviat molt” i que ha completat la millor temporada de la seva història. De tota manera, i “sense voler treure la il·lusió a ningú”, Matamala creu que “no és bo obsessionar-se” amb voler repetir la gesta de l’any passat, és millor “anar a poc a poc” i fixar els objectius quan la plantilla estigui configurada.
Matamala ha jugat amb el Girona (2002-2006 i 2007-2010) a Tercera Divisió, a Segona B i també va debutar a Segona A amb la samarreta blanc i vermella ara fa cinc anys. En dues temporades es va convertir en un imprescindible, jugant 73 partits (72 sortint de titular) i marcant 4 gols, gairebé sempre al costat de Dorca. Però fa tres temporades va decidir fer les maletes per tastar una realitat futbolística diferent. No li va costar fer-se un imprescindible al Nuevo Colombino com ho havia estat a Montilivi. La primera temporada al ‘Recre’ va jugar 30 partits (2318 minuts) i en la segona van ser 28 (2329 minuts). Aquest any ha actuat en 36 partits i pràcticament ha estat indispensable pel tècnic, Sergi Barjuan.
Aporta posicionament i intel·ligència dins del terreny de joc i, a fora, professionalitat i treball en silenci.
El Girona no ha pogut acabar el curs a casa amb victòria però l’empat sense gols contra el Recre, combinat amb les derrotes a casa del Sabadell (1-3 vs Numancia) i el Guadalajara (0-1 vs Almeria) fa que passi de la 19a a la 17a posició perquè, amb empat a punts, mana el gol average i el de l’equip gironí és millor. Ha estat un partit propi de dos equips que es jugaven poca cosa i s’ha notat, sobretot en la poca tensió en les marques i en les imprecisions en les rematades a gol. Per ocasions, el Girona hauria pogut deixar el partit liquidat a la primera meitat però, en la segona, el Recreativo també s’hauria pogut emportar els tres punts. A diferència d’altres vegades, a l’epíleg no hi ha hagut èpica.
Amb la punteria d’altres dies el Girona hagués encarrilat el partit aviat. Als 7′, Juanlu Hens ha tingut una doble ocasió després d’una centrada des de l’esquerra de David García. Primer ha rematat de volea amb la dreta i després amb l’esquerra. Als 21′ hi ha hagut la més clara quan Goiria ha deixat completament sol a Coro davant d’Alejandro i amb temps per pensar; potser massa. El porter li ha aturat el xut amb el peu i un defensa ha taponat el xut posterior – molt fluix- de Tebar, que no se l’esperava.
El Recreativo, que havia començat dominant, ha anat cedint terreny davant del joc combinatiu del Girona i s’ha convertit en espectador. Amb tot, als 36′, Borja Granero ha estavellat una pilota al pal. Era un xut franc des de la frontal de l’àrea. Mallo ha fet un petó a la porteria. Tres minuts més tard, Coro ha tornat a quedar sol davant d’Alejandro, aquesta vegada a passada de Jandro. El seu xut ha sortit desviat a l’esquerra. El 20 del Girona ha aparegut menys que altres dies perquè Salamero l’ha situat al doble pivot, al costat de Tebar.
A la segona part, l’asturià ha avançat la seva posició perquè el tècnic ha fet entrar Garmendia i Dorca -que han ocupat el doble pivot- en el lloc de Nieto i Tebar. El partit s’ha trencat una mica més i, possiblement, qui n’ha sortit més beneficiat ha estat el conjunt andalús, que ha tingut moltes més ocasions per marcar.
Als 47′ Berrocal ha fallat sol davant de Mallo la millor ocasió del partit pels visitants. El seu xut ha picat als dos pals de la porteria abans de sortir. Li ha costat reaccionar al Girona. Als 61′, Goiria ha estat murri, ha robat una pilota a dins de l’àrea però ha estat un pèl gana i ha escatimat una passada enrera a Jandro que estava en millor posició per marcar.
Un minut més tard, Rubio ha xutat escorat al pal i Mallo s’ha estirat bé per enviar la pilota a córner. Als 71′ Acuña ha reclamat penal. El paraguaià ha fet un gran control en una passada llarga des de la medul·lar però ha caigut a l’àrea quan xutava. Ha reclamat penal però l’àrbitre no n’ha volgut saber res.
El Recreativo ha anat creixent a mesura que s’acostava el final. Berrocal, als 80′, ha enviat a fora una pilota que li ha arribat des de l’esquerra. Estava a dins de l’àrea i, novament, bastant sol. Dos minuts més tard ha tornat a tenir opcions en una pilota pentinada per Alamo al primer pal. La seva rematada, també amb el cap, ha sortit desviada.
Aquesta vegada l’èpica no ha sortit a rescatar el Girona i el partit ha acabat en taules. Una victòria hagués permès el Girona saltar fins a la 15a posició però el punt ja serveix; les ensopegades del Guadalajara i el Sabadell a casa i el gol average fan que el Girona abandoni les 4 últimes posicions. Feia molts mesos que hi era i tot i que el descens del Villarreal ja havia assegurat matemàticament la permanència, el grup tenia ganes d’abandonar les posicions que -descensos compensats i administratius al marge- envien a 2B. El pròxim cap de setmana la lliga s’acaba a Murcia.
Girona A cop de post 