L’associació Eòlic Cat -que agrupa la majoria d’empreses del sector- diu que esperava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la el mapa eòlic del 2010 però que no els afecta. Creuen que el nou acord de govern de la Generalitat, aprovat el 2012, ja ho corregeix i no serà tombat pels tribunals com el precedent.
Jaume Morrón.
El gerent d’Eòlic Cat, Jaume Morrón, diu que el nou acord que el govern va parir el 2012 “no és una fotocòpia del de 2010 com diuen els que s’hi oposen” i incorpora les recomanacions que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va fer abans d’emetre sentència; sobretot allò referent al tràmit ambiental. Un exemple, diu, és que en l’acord de 2012 la zona de l’Alt Empordà (180 MW), afectada per l’incendi, en queda fora fins que es recuperi.
Morrón tampoc creu que no hi hagués diàleg amb el territori però adverteix que “una cosa és el diàleg i una altra governar”. “El govern té l’obligació de no fer cas” a tot allò que no és raonable i “algunes de les propostes que es van fer eren irracionals, com per exemple pretenir implantar molins a la mitjana de l’autopista, que no està permès per llei”.
Primes a les renovables
El gerent d’Eòlic Cat ha assegurat que la retirada de les primes al sector de les renovables els ha “paralitzat completament” i afirma que és una decisió que obeeix a motius “ideològics”. En aquest sentit, diu que “el PP té un odi a aquest tipus de tecnologia perquè erosiona el sistema elèctric del passat basat en el fòssil i les nuclears” que Madrid vol mantenir a tota costa. Malgrat tot, Morrón considera que tot això quedarà superat “d’aquí a 3 o 4 anys quan la competitivitat de la tecnologia eòlica” serà tal que podrà ser rendible encara que no tingui prima.
L’ADSL als polígons industrials de les comarques de Girona continua sense estar “a l’alçada de les necessitats”. Ho diu la Cambra de Comerç, que alerta que hi ha dificultats per fer una cosa tan quotidiana com enviar un correu electrònic amb un document adjunt a un client i que hi ha polígons que fa un any que estan cablejats amb fibra òptica però que no la poden fer servir per problemes “burocràtics”.
Fa cinc anys, la Cambra de Comerç de Girona denunciava que encara hi havia 17 polígons industrials que no tenien banda ampla i 23 estaven sense cobertura de telèfon mòbil. La situació ha millorat però encara no és digna del segle XXI, segons el president de la comissió d’indústria d’aquest organisme, Jaume Guàrdia.
La majoria de polígons només tenen 1 mega (i els que en tenen 5 només són de baixada) i això dificulta un aspecte logístic essencial; enviar informació. Guàrdia ha posat l’exemple de fabricants de maquinària que exporten (és el sector més dinàmic després del carni) i que es veuen obligats a enviar plànols per correu convencional perquè pesen massa per una xarxa tan migrada.
També ha recordat que hi ha 3 polígons -Riudellots, Mas Xirgu i el CIM la Selva- que participen d’un projecte amb finançament europeu (17 milions d’euros per tot Catalunya) per instal·lar fibra òptica que havia d’estar funcionant des del segon semestre del 2012. En aquests moments, ha explicat, tenen el cablejat colocat des de fa temps, “només cal endollar-lo” però no el poden utilitzar per problemes “administratius”.
Guàrdia diu que és conscient que la Conselleria d’Empresa i Ocupació n’està al cas però demana que demostri que realment és business friendly perquè tenir un bon canal de comunicació és “clau” per la competitivitat. De tota manera ja ha advertit que les previsions més optimistes calculen que aquesta xarxa de fibra òptica no entrarà en funcionament “fins el 2015 o el 2016” i això fa que hi hagi empreses que hagin decidit pagar de la seva butxaca una xarxa de fibra d’ús exclusiu.
L’administració catalana té en marxa un programa per instal·lar fibra a totes les seus de la Generalitat, després en zones rurals i també en polígons industrials però el responsable de la comissió d’indústria de la Cambra diu que no sap els terminis.
Les traves administratives que la Unió Europea i, per extensió, Espanya imposa a països de fora de l’espai Schenguen s’estan tornant en contra de l’exportació de les empreses de Girona. Ho diu la Cambra de Comerç de Girona, que assegura que estan trobant impediments que fins ara no tenien a l’hora d’obtenir visats per anar a països com Nigèria, la Xina o Brasil. El problema és que, precisament, aquests mercats són els emergents.
Pateixen una mena de política del ‘tal faràs, tal trobaràs’, diu el vicepresident de l’àrea d’internacional de la Cambra, Jaume Guàrdia, i això passa en un moment en el que les exportacions a la Unió Europea han perdut pes tot i l’ampliació de la Unió (en 10 anys han passat de representar el 81% a representar el 76%) i el creixement és en països emergents com Xina, Emirats Àrabs, Russia, Brasil o la India.
Jaume Guàrdia, al mig. Foto: Cambra de Comerç de Girona
Guàrdia ha posat exemples concrets, començant per les dificultats que -assegura- està tenint ell mateix per obtenir un visat per anar a Nigèria i també ha citat el cas d’una empresa de la demarcació que ha hagut de fer tornar els tècnics que havia enviat a Brasil a posar en marxa instal·lacions o els impediments que té un empresari per fer venir un soci algerià amb el que vol tancar un negoci. En el cas de la Xina les gestions s’han alentit moltíssim perquè s’ha tancat el consulat a Barcelona i tot ha de passar per Madrid.
Entre gener i agost, les exportacions de les empreses de Girona han crescut un 1’2% i els documents per exportar fora de la Unió tramitats per la Cambra (certificats d’origen) han augmentat quasi un 10% de gener a octubre; un punt per sobre del que van augmentar el mateix període de l’any passat. Els sectors que més tiren són la indústria agroalimentària (representa el 40% de l’exportació), seguit de la química i farmàcia i el metall.
Per seguir impulsant l’exportació, la Cambra ha posat en marxa amb la Generalitat (en paga el 70%) un programa ‘expres’ destinat a ajudar a empreses de menys de 15 treballadors i que venen menys del 5% a fora. El primer mes els faran una diagnosi per calibrar el seu potencial exportador i els dos següents els assessoraran per elaborar un projecte que els ajudi a exportar. En una primera entrega se’n beneficiaran 9 empreses de la demarcació però la voluntat és ampliar-ho l’any vinent. Les empreses que s’hi vulguin acollir hauran de pagar 600 euros.
El bescanoní Albert Vivancos es va convertir aquest diumenge en el dissetè jugador nascut a les comarques de Girona que ha debutat a Segona Divisió amb el Girona FC. A la llista hi ha jugadors de pas efímer, testimonial, com Serramitja, Jordi Masó o Fran; jugadors consolidats a la categoria com Jose, Matamala o Dorca; altres als que el Girona ha suposat un primer pas per arribar a Primera, com l’estartidenc Jordi Xumetra, o elements que, abans de posar els peus a Segona es van estrenar a Primera com l’ex Barça Jorquera o l’ex Espanyol ‘Coro’ però que van tastar la categoria vestits amb la samarreta blanc i vermella. Fem memòria.
Jose Martínez (Girona 10/6/1983) 156 partits (gairebé tots titulars) entre la temporada 2008/2009 i la 2012/2013. L’home dels “peus quadrats” va ser una institució a la banda dreta, fos qui fos l’entrenador, i un dels que serà recordat per haver format part de l’equip que va acariciar l’ascens a Primera. El seu únic gol el va fer la temporada passada, just abans de fer les maletes cap a Xipre.
Albert Dorca
Albert Dorca (Olot 23/12/1982) 152 partits (titular indiscutible) entre la temporada 2008/2009 i la 2011/2012. A l’equip des de Tercera, va decidir anar a provar fortuna al Racing de Santander i les coses no li van anar bé. Ara torna a aixecar el cap al Múrcia. Integrant del doble pivot al costat de Matamala que va marcar el caràcter d’aquell equip que s’obria pas a la categoria a les ordres de Raül Agné. Va marcar 4 golassos.
Chechu Flores (Sarrià de Ter 19/4/1982) 82 partits entre la temporada 2008/2009 i la 2010-2011. També és dels que era a l’equip a Tercera Divisió i fa tres cursos va decidir fer les maletes a Tenerife, equip amb el que ha tornat a la divisió de plata. Jugador discontinu, maltractat per les lesions però talentós com pocs. Va fer 9 gols.
Jordi Matamala (Vilobí 18/5/1976) 80 partits en dues etapes. Entre la temporada 2008/2009 i la 2009/2010 en va jugar 73 i ara torna a ser un indiscutible amb 37 anys. Què dir de Matamala que no sapigueu? Agné va dir d’ell que havia jugat massa temps en camps que no estaven a la seva alçada. Fixa la posició, capta la temperatura del partit com pocs, s’adapta a la situació i és un exemple al vestuari. I té corda. Entre les temporades 2010-2011 i la 2012-2013 també va fer-se amb la titularitat al Recreativo de Huelva. 4 gols.
Jordi Xumetra
Jordi Xumetra (L’Estartit 24/10/1985). 75 partits en dos cursos, el 2008/2009 i el 2009/2010. La bala de l’Estartit va començar sent un jugador revulsiu (la primera temporada quasi sempre va sortir de banqueta) però s’ha anat fent de la categoria d’una manera espectacular. Va ser dels primers que va voler buscar els seus límits volant del niu i va acabar sent un ídol en una plaça complicada com és Elche, amb el que va obtenir l’ascens. Ara està disfrutant la Primera vestit amb la samarreta blaugrana del Levante. És la demostració palpable de què l’espècie evoluciona. 3 gols vestit de blanc i vermell.
Albert Serra (Banyoles 6/10/1978). 56 partits en dues temporades, la 2008-2009 i la 2010-2011. Jugador intel·ligent dins i fora del camp. A dins, es va convertir en un valor segur i estable i tot i no ser, aparentment, el millor candidat a la titularitat, sempre va acabar acumulant molts minuts. A fora, és dels que va tenir clar que no tot s’acaba al futbol. Va formar part del Levante que va aconseguir l’ascens a Primera la temporada 2009/2010 en la seva única experiència fora de Catalunya. Ara aporta experiència a l’Olot, a Segona B, categoria en la que també va jugar més de 150 partits amb el Figueres. Va fer 6 gols amb la samarreta del Girona.
Ferran Corominas (Girona 5/1/1983). Va disputar 40 partits en una sola temporada, la 2011/2012. Va arribar al Girona sent un jugador consolidat a Primera (165 partits amb l’Espanyol i 6 amb l’Osasuna) però amb un repte no menor; cobrir el buit que havia deixat el serbi Ranko Despotovic a la davantera. A Segona es va destapar com el golejador que mai havia estat i als 18 gols que va marcar de blanc i vermell en van seguir 12 amb la samarreta de l’Elche, amb el que ara ha tornat a Primera.
Albert Jorquera
Albert Jorquera (Bescanó 3/3/1979) 33 partits disputats la temporada 2009/2010. Va aterrar a Girona amb dues Champions al palmarès però tenint ben apreses les mides de la banqueta del Barça i també va arribar per superar un repte complicat; fer oblidar l’ídol caigut Rafa Ponzo. Després d’uns inicis difícils, Toni Jiménez li va treure el rovell acumulat i va acabar guanyant punts per l’equip. Però es va retirar en acabar la temporada, diuen, tip de futbol. Sempre recordaré aquell penal aturat a Vallecas al minut 2 que va fer possible un 0-3 magnífic i aquella nit en observació a Salamanca després de quedar noquejat a la gespa de l’Helmántico. Sí, aquella tarda que Kiko Ratón va demostrar que el futbol va perdre un gran porter.
Eloi Amagat (Girona 21/5/1985) Porta 26 partits entre aquesta temporada i l’anterior, 2012-2013. Va jugar amb l’equip a Segona B però li va costar trobar la porta del Montilivi de plata. Després d’un any molt bo a Llagostera, Rubi li va donar la oportunitat. Minut a minut, va convertint-se en un jugador de la categoria.
David Juncà
David Juncà (Riumors 16/11/1993) 23 partits entre la temporada 2011/2012, la passada i l’actual. Encara no té 20 anys i si res no es torça, podria ser l’amo de la banda esquerra.
Jaume Duran (Girona 26/3/1984). 11 partits la temporada del retorn, la 2008-2009. Les lesions li van impedir demostrar més però sempre quedarà en la història del club com el jugador que va fer el primer gol que va donar la primera victòria, un mes d’agost del 2008 a Balaídos. I acabava d’arribar a l’equip feia pocs dies.
Jaume Durán
Pere Pons (Sant Martí Vell 20/2/1993). 10 partits entre la temporada passada i l’actual. Sempre que ha jugat, ha complert, però encara no ha tingut prou continuitat per saber si quallarà o no.
Carles Mas
Carles Mas (Banyoles 27/2/1993). 7 partits, tots complerts. Va debutar la temporada passada contra el Castilla i aquest any les lesions de jugadors importants com Chus Herrero li han obert les portes de la titularitat. S’està adaptant molt bé a la categoria i si les lesions el respecten, pot ser un jugador de recorregut.
Fran Pérez (Girona 10/2/1992). Va jugar 25 minuts en dues aparicions la temporada 2009/2010, contra el Rayo Vallecano a casa i contra el Cartagena a fora.
Marc Serramitja (La Cellera 4/8/1990). Va disputar 53 minuts de l’última jornada de la temporada 2008/2009 a Huesca, en aquell Girona que dirigia Miquel Olmo després que el director esportiu, Javi Salamero, hagués fet fora Raül Agné, hagués guanyat un parell de partits i se n’hagués tornat als despatxos amb la categoria salvada. Després de passar pel Llagostera, ara no té equip.
Jordi Masó
Jordi Masó (Fontcoberta 19/9/1992). Els seus 10 primers minuts de glòria amb la samarreta del Girona els va disputar la jornada 33 de la temporada 2009/2010 en un Girona 0 Levante 4 i l’any següent va tastar 20 minuts més, ja amb la samarreta del Barça B a Vallecas, en l’últim partit de la temporada.
Albert Vivancos (Bescanó 2/2/1994). Va tenir 9 minuts de glòria rellevant Richy al trivot aquest cap de setmana al Nuevo Arcángel de Còrdova. Durant la pretemporada va causar molt bona impressió al pivot.
Ahir, els de la ràdio vam anar a recollir el Miquel Diumé de ràdio de la IV edició dels premis de comunicació local Carles Rahola -que donen el col·legi de periodistes i la Diputació de Girona- per la cobertura dels focs de l’Empordà d’aquest estiu. Segons el jurat, se’ns valora “la capacitat d’informar del foc, minut a minut, la quantitat de fonts posades en antena, i el tractament de la informació. Es valora el fet de trencar les emissions estatals en cadena per donar primacia a la informació local”.
Amb aquest home ens vam patejar uns quants camins i caminets.La gala d’entrega, a l’auditori.
En definitiva, se’ns premia per fer la nostra feina, cosa que no és poc en els temps que corren. Els responsables de la criatura premiada són molts però permeteu-me que faci menció especial a Jaume Serra i Ramon Iglesias (jefes que són al peu del canó i que amb el seu exemple fan que et moguis fins allà on faci falta el dia que faci falta), Sergi Caballero (un dels grans muckrackers del moment), Jordi Corominas (allà on diu la quantitat de fonts posades en antena hi hauria d’haver el seu nom), Gemma Torrents, Montse Riart i Pablo Tallón (companys de la redacció de BCN que no s’ho van pensar dos cops per venir a sumar), Màxim Castillo (interrompre vacances i enxufar-se de cop), Martí Saguer i Narcís Planas (tecles, cables, antenes, unitats mòbils i ni un no…) i els companys d’H25 encapçalats per Pedro Blanco que van saber entendre en molt poques hores què significa que se’ns cremi l’Empordà, … molta gent fent trucades, becaris aportant la seva valuosa empenta (Paula Brujats, Marta Vergonyós) molta gent patint des de casa impotent per no poder ajudar (Carme Martínez), i la col·laboració inestimable del gran Eddy Kelele, que em va deixar un dels pocs mòbils que hi havia amb cobertura a Darnius per poder fer una crònica important…
Ho vam fer perquè la ràdio és vocació de servei i aquells dies la gent necessitava saber. I ho farem tantes vegades com faci falta, com deia en Ramon quan va recollir el guardó… “fins que poguem”.
La planta de biomassa de Corçà queda congelada. Els seus promotors diuen que la supressió de la prima a les renovables la faria molt poc rendible i que ara estan abocats en projectes a llatinoamèrica. La planta havia de suposar una inversió de 6’5 milions d’€ i havia de generar electricitat per 3700 cases i calor per una bugaderia.
El projecte es va anunciar aquest mes de febrer i, en un primer moment, els seus promotors -l’empresa SudSués- van assegurar que tiraria endavant malgrat que l’estat havia decidit deixar de bonificar les energies renovables. Nou mesos després el director de l’empresa, Jaume Sués, diu que la rendibilitat és massa “ajustada”, que tenen recursos limitats i que no seria assenyat desinvertir en els seus projectes a llatinoamèrica.
Sués ha volgut deixar clar que el projecte no s’abandona, només es congela però dubta que l’interrogant sobre una moratòria per cert tipus de renovables -com la biomassa- “es resolgui, pel cap baix, abans de dos anys”. Sués ha informat que tenien acords firmats “amb agents industrials, forestals, inversors i públics” per un període de 24 mesos i que aquests acords vencen a mitjans de 2013.
La planta, de 4500 metres quadrats, s’havia d’ubicar a Corçà, havia d’abastir-se amb fusta d’una zona boscosa de les Gavarres de 3.000 hectàrees, havia de generar electricitat per a 3.700 cases i una empresa de bugaderia havia d’aprofitar l’energia calorífica. Si el projecte funcionava, SudSués, preveia obrir tres plantes més a Riudarenes, Torroella de Montgrí i Palafrugell.
Girona A cop de post 